Refugiat, refugiada

El reconeixement com a refugiat és el procediment mitjançant el qual, per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social concret o opinions polítiques, una persona que té por fonamentada de ser perseguida i no pot o, per aquest motiu, no vol acollir-se a la protecció del seu Estat, sol·licita, trobant-se al territori, el reconeixement de la condició de «refugiat» o «refugiada» al Japó. La sol·licitud l’examina l’agència d’immigració competent; un cop reconeguda la condició, s’atorga un estatus d’estada estable. A més, des del desembre de 2023 s’aplica el reconeixement de persones sota el règim de protecció complementària (per exemple, persones desplaçades per conflictes), que complementa l’estatut de refugiat de la convenció.

Qui pot ser reconegut com a refugiat

En línies generals, són ateses les situacions que es resumeixen a continuació.

  • Refugiat al marc de la convenció: la persona que, fora de l’Estat de la qual té la nacionalitat i per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social o opinions polítiques, té temors fonamentats de ser perseguida, i no pot o, per aquest temor, no vol acollir-se a la protecció d’aquest Estat.
  • Persona sota protecció complementària: encara que no encaixi en els «cinc motius» anteriors, la persona que, de tornar al seu país, tingués risc de pena de mort, tortura o un altre tracte inhumà (incloses, entre d’altres, les persones desplaçades per conflictes). És un règim per a qui necessita protecció per motius no previstos estrictament en la convenció sobre l’estatut del refugiat.

Tramitació de la sol·licitud i estatus d’estada

La sol·licitud de reconeixement com a refugiat o com a persona sota protecció complementària es presenta davant l’oficina regional d’immigració competent segons el lloc de residència, aportant, a més del formulari, documentació acreditativa de la condició i lliurant o mostrant el passaport o altra documentació de viatge. Es requereix al sol·licitant que acrediti pels seus propis mitjans els fets en què basa el cas.

Mentre duri l’examen, el règim d’estada es regeix, en línies generals, així.

  • Persona sense estatus d’estada (p. ex. estada irregular): si es compleixen uns requisits, es pot concedir un permís d’estada provisional; com a regla, durant sis mesos s’aturen les mesures d’expulsió i es pot restar de manera regular. El termini es pot perllongar mitjançant sol·licituds de pròrroga.
  • Persona que ja té un estatus d’estada: en alguns supòsits es pot canviar a activitat designada (sis mesos). Si l’examen no s’acaba, cal renovar.

※En virtut de la reforma de la llei d’immigració de 2024, a partir de la tercera sol·licitud de reconeixement com a refugiat, en alguns supòsits pot no suspendre’s l’execució de l’expulsió (és a dir, la sortida forçada pot continuar endavant).

Estatus d’estada en cas d’acolliment

La persona reconeguda com a refugiat o com a titular de la protecció complementària rep, com a regla general, l’estatus de resident de llarg plaç (teijūsha). A vegades, per raons humanitàries, també s’acull sota el mateix títol. En tots dos casos es tracta d’unes estades que permeten viure i treballar amb estabilitat al Japó.

Principals avantatges del reconeixement com a refugiat

Entre d’altres, destaquen les següents consideracions pràctiques.

① Flexibilitat en els requisits de la residència permanent

Per a l’autorització de residència permanent sol exigir-se «comptar amb actius o habilitats suficients per mantenir un nivell de vida independent»; en canvi, les persones reconegudes com a refugiats o sota protecció complementària poden, fins i tot sense reunir aquest requisit, obtenir en certes circumstàncies l’autorització per decisió del ministre de Justícia.

② Lliurament del document de viatge de refugiat

Molts refugiats i refugiades no disposen de passaport; se’ls lliura el document de viatge de refugiat, amb el qual, dins el període de validesa, es poden fer sortides i reentrades al Japó reiteradament (a les persones sota protecció complementària no se’ls expedeix el document de viatge de refugiat; en aquests casos s’aplica el permís de reentrada i tràmits anàlegs).

③ Drets derivats de la convenció

En supòsits previstos, es pot accedir a la pensió nacional, a la prestació per fill a càrrec, a prestacions socials o similars, en condicions equiparables a les de les persones nacionals japoneses.

En què consisteix el règim de protecció complementària

El Japó, en aplicació de la convenció sobre l’estatut del refugiat, ha acollit per la raça, la religió, la nacionalitat, la pertinença a un grup social o les opinions polítiques—els cinc motius de la convenció—, les persones que tenen temor fonamentat de persecució. Tanmateix, n’hi ha que no encaixen en aquests cinc supòsits però que, de retornar al seu país, arrisquen la vida, la tortura, tractes in humans o la violència indiscriminada en contextos d’enfrontament, entre d’altres riscs (p. ex. desplaçats per conflictes).

Per assegurar la protecció d’aquelles persones que, «encara no essent refugiades o refugiats al sentit estricte de la convenció», necessiten suport, l’1 de desembre de 2023 ha entrat en vigor el règim de reconeixement de persones sota protecció complementària. Complementa la convenció; les persones acollides solen rebre l’estatus de resident de llarg plaç i obren camí cap a una vida i una feina estables al Japó.

Enfoc de la protecció complementària (resum)

  • Protegeix les persones que, sense encaixar en els cinc «motius de persecució» de la convenció, segons el dret internacional dels drets humans (p. ex. la convenció contra la tortura o el pacte internacional de drets civils i polítics) patirien un dany greu en cas d’expulsió.
  • No es tracta d’una mera concessió discrecional «per humanitat», sinó d’un procediment regit per llei d’examen i d’acolliment.
  • Després del reconeixement, s’atorguen, en termes anàlegs al refugiat, l’estatus de resident de llarg plaç, la flexibilitat en la residència permanent i l’accés a programes d’acompanyament en l’establiment, entre d’altres.

Comparativa: refugiat i protecció complementària

Aquests dos règims tenen com a objectiu protegir al Japó les persones que no poden tornar al seu país amb seguretat. A la taula es resumeixen les diferències fonamentals.

Criteri Reconeixement com a refugiat Reconeixement sota protecció complementària
Motiu de la protecció Risc de persecució per al menys un dels motius: raça, religió, nacionalitat, grup social o opinions polítiques Fora d’aquests cinc motius, risc per a la vida, la tortura, tractes in humans o la violència indiscriminada en contextos d’enfrontament, etc. (p. ex. desplaçats per conflictes)
Base legal Convenció sobre l’estatut del refugiat i protocol Règim de protecció complementària dins la llei d’immigració (des del desembre de 2023)
Estatus després del reconeixement Com a regla, resident de llarg plaç Com a regla, resident de llarg plaç (en condicions anàlogues al refugiat)
Residència permanent Possible accés encara que no es disposi d’uns «actius o habilitats per mantenir un nivell de vida per compte propi», segons criteri ministerial S’apliquen supòsits anàlegs de flexibilitat de requisits
Sortida i reentrada Es pot llirar el document de viatge de refugiat El document de viatge de refugiat no s’aplica; s’utilitza el permís de reentrada o d’altres vies
Programa d’acompanyament a l’establiment Es pot accedir en supòsits concrets Es pot accedir, si s’opta i es compleixen els requisits
Sol·licitud i examen Sol·licitud de reconeixement de refugiat. Requisits del permís d’estada provisional Sol·licitud sota el règim de protecció complementària. Requisits del permís d’estada provisional (tramit anàleg al de refugiat)
Revisió o recurs d’examen Revisió d’examen en el termini de set dies des de la notificació de no acolliment Revisió d’examen en el mateix termini de set dies

En resum, el camí (refugiat o protecció complementària) depèn del fet que el motiu de la necessitat de protecció encaixi o no en els cinc criteris de la convenció. En ambdós casos, el reconeixement sol comportar l’estatus de resident de llarg plaç i una base per a una vida estable al Japó.

Persones reconegudes sota el règim de protecció complementària

Les persones acollides reben, com a regla, l’estatus de resident de llarg plaç i, en termes anàlegs al refugiat, accés a la flexibilitat de la residència permanent i a programes d’acompanyament a l’establiment, entre d’altres mesures. En canvi, no se’ls expedeix el document de viatge de refugiat: per viatjar i reentrar s’utilitza el permís de reentrada o els tràmits previstos.

Mentre es disposi d’un permís d’estada provisional, poden existir restriccions de domicili o de desplaçament, així com obligacions de comparèixer davant l’investigador d’assumptes de refugi, entre d’altres. Després del reconeixement, s’emet un certificat d’acolliment sota protecció complementària que s’ha de mostrar en els tràmits que requereixin prova d’aquesta condició.

Referències oficials i d’acompanyament (enllaços)