L'autorització d'entrada especial és un sistema pel qual, després de ser obligat a sortir del país a causa d'una estada il·legal, entre altres raons, durant un cert període (1 any, 5 anys, 10 anys, indefinit), es pot sol·licitar l'autorització d'entrada especial basada en circumstàncies especials que justifiquin l'entrada al Japó.

A més, encara que ja hagi sortit del Japó i hagi transcorregut un període considerable després d'haver rebut una ordre de sortida, i sempre que es disposi d'un certificat de qualificació de residència o d'un visat (visa), si el Ministre de Justícia ho considera apropiat, el sistema permet que els funcionaris d'immigració estampin el segell d'entrada especial.

Condicions per a l'autorització d'entrada especial

En molts casos, es concedeix l'autorització d'entrada especial quan hi ha raons humanitàries, com ara la presència al Japó del cònjuge o els fills d'un ciutadà japonès o d'un resident permanent.
Quan el funcionari d'immigració determini que cal una autorització especial d'entrada per raons humanitàries durant el procés de revisió de l'entrada, es concedirà l'autorització d'entrada especial.

Generalment, es recomana obtenir primer el certificat de qualificació de residència abans de procedir amb la sol·licitud de l'autorització d'entrada especial.
Si es proporciona el certificat, les possibilitats d'aprovar la sol·licitud són altes.

Permís d'entrada provisional

En cas que el procés de revisió trigui un temps, es pot permetre l'entrada al Japó durant aquest temps en instal·lacions aeroportuàries amb un permís d'entrada provisional. En aquests casos, es requereix un dipòsit de seguretat i les restriccions d'activitat són limitades a una sola ciutat o municipi. Per obtenir més informació, consulteu els articles següents.

  1. El cap d'immigració pot, si ho considera necessari durant el procés d'entrada segons aquest capítol, concedir un permís d'entrada provisional a l'estranger fins que s'acabi aquest procés.
  2. En cas que es concedi aquest permís, el cap d'immigració ha de lliurar al ciutadà estranger un document de permís d'entrada provisional.
  3. Quan es concedeixi el permís segons el paràgraf 1, el cap d'immigració pot, segons el que estableixi l'ordenança del Ministeri de Justícia, imposar restriccions sobre el lloc de residència i el rang d'activitat, així com altres condicions que consideri necessàries, i pot exigir al ciutadà estranger un dipòsit en moneda japonesa o estrangera dins del límit establert per l'ordenança del Ministeri de Justícia, que no superi els 200 iens.
  4. El dipòsit establert en el paràgraf anterior ha de ser retornat al ciutadà estranger quan es compleixin els requisits per estampar el segell d'entrada segons els paràgrafs 7 de l'article 10 o 4 de l'article 11, o quan se l'ordena sortir del Japó segons els paràgrafs 7 de l'article 10 o 6 de l'article 11.
  5. Quan el cap d'immigració consideri que hi ha motius suficients per sospitar que el ciutadà estranger que ha rebut el permís segons el paràgraf 1 ha violat les condicions imposades segons el paràgraf 3, podrà confiscar totalment el dipòsit segons l'ordenança del Ministeri de Justícia, o en part si es compleixen els requisits.
  6. Quan el cap d'immigració consideri que hi ha motius suficients per sospitar que el ciutadà estranger que ha rebut el permís segons el paràgraf 1 pot escapar-se, podrà emetre una ordre de detenció per a l'estranger i obligar el personal de vigilància de l'entrada a detenir-lo.
  7. El que es disposa en els articles de l'article 40 al paràgraf 1 de l'article 42 es fa servir per a la detenció segons el paràgraf anterior. En aquest cas, la frase "ordre de detenció segons l'apartat 1 de l'article anterior" de l'article 40 s'entén com "ordre de detenció segons el paràgraf 6 de l'article 13" i la paraula "sospitós" s'entén com "ciutadà estranger que ha rebut el permís d'entrada provisional", i la frase "resum dels fets sospitosos" s'entén com "motiu pel qual es deu detenir", i la frase "dins de trenta dies. Tanmateix, el cap d'immigració pot, si hi ha motius imperiosos, prorrogar el termini fins a trenta dies." de l'article 41, paràgraf 1, es llegeix com "fins que el procediment d'entrada segons el capítol 3 hagi acabat, el cap d'immigració pot establir un període que consideri necessari".